Creure (alguna cosa) fundant-se en la seva probabilitat, en indicis o senyals que se'n tenen. Després del que va passar, ja presumíem que no vindrien. Creure, i donar-ho a entendre amb les paraules, el capteniment, etc., de posseir una qualitat, un mèrit, una virtut. Ell presumeix  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir o com dormir.  [...]

v tr 1 [conjeturar] presumir. v intr 2 presumir, fatxendejar, gastar fatxenda. 3 [jactarse] presumir, vanar-se pron, vantar-se pron. Presume del dinero que tiene, presumeix dels diners que té. Presumía de valiente, es vanava de valent.  [...]

[també com dormir] v tr 1 presumir, suponer, figurarse pron. Ja presumíem que no arribarien a l'hora, ya presumíamos (o nos figurábamos) que no llegarían a tiempo. v intr 2 presumir, alardear, jactarse pron. Presumir de valent, presumir de valiente. 3 abs presumir.  [...]

1 v. tr. conjecturar, creure. 2 v. intr. vanar-se. prear-se de faronejar fatxendaro fatxendejar gastar fatxenda gallejar tifejaro fer el tifa entonar-se fer-s'hi veure rumbejar fer ostentació de Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

El verb presumir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment: Present d [...]

Propi de la faràndula. Persona que forma part d'una faràndula. Amic de presumir, de fer ostentació. [...]

Presumir 2.  [...]

Ostentar vanitat, presumir. [...]

Presumir, per algun indici o aparença, que algú és culpable. Ell era el lladre, i ningú no en sospitava. Desconfiar . És un home recelós que sospita de tothom. Presumir, per algun indici o aparença, (alguna cosa, especialment no bona). Tots sospitàvem que era [...]