Fruir de la privadesa prop d'un príncep, d'un personatge important, etc.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

v intr privar, tener privanza.  [...]

fruir de la privadesa (o del valiment) (d'algú) privar(intr.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

privo. Deixar voluntàriament una cosa que es posseeix o que es podria posseir. No vull privar-me de la seva companyia. Privar-se del necessari pel superflu. Privadejar.  [...]

v tr 1 privar. Privar algú de fumar, privar a alguien de fumar. 2 això no priva que esto no impide que. v intr 3 [privadejar] privar, tener privanza. v pron 4 privarse, abstenerse.  [...]

v tr 1 privar. 2 [prohibir] privar. Le privó de su única diversión, el privà de la seva única diversió. v intr 3 [tener privanza] privadejar, privar. Privar con el príncipe, privadejar amb el príncep. 4 [estar de moda] ésser moda, estilar-se. v pron 5 privar-se, estar-se. Privarse de una cosa [...]

1 v. tr. acostumar. 2 (familiaritzar-sepron.) franquejar-se intimar privadejar, fruir de la privadesa d'un personatge important. privar(intr.), íd. Ant. Guardar distància. Tenir algú a distància. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

amigar-se cohabitar fer vida marital viure maritalment privadejar, tenir tracte íntim amb algú. Conversaran amb fembres deshonestes, privadejaran amb persones de vida damnada (Bernat Metge, citat per Alc.). enredar-se. En Tal s'ha enredat amb una artista de cabaret. entendre's. Aquell s'entén amb [...]

1 v. tr. orbar. Orbat de pare. frustrar, privar algú d'atènyer el que esperava. defraudar, privar algú amb engany d'una cosa que li és deguda. desposseir desproveir suspendre, privar temporalment d'un càrrec, un sou, etc. 2 prohibir, impedir. 3 v. intr. privadejar. 4 (privar-sepron [...]