FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part davantera del buc d'una nau. L'àncora de proa. Tenir el vent de proa. Anar proa a vent. de proa a popa En la direcció longitudinal d'una nau. ésser sobre la proa Un vaixell, ésser més calat del que és normal sobre la proa. fer bona proa una nau Seguir el rumb [...]
Part davantera del buc d'una embarcació, en el sentit del seu normal desplaçament, compresa entre l'última quaderna i el tallamar, en forma de tascó perquè en tallar l'aigua aquesta ofereixi més poca resistència al moviment. [...]
f mar 1 proa. 2 canviar de proa cambiar de rumbo. 3 de proa a popa de proa a popa. 4 ésser sobre la proa [més calat del normal] estar sobre proa. 5 fer bona proa seguir un buen rumbo. 6 fer (o posar) proa a poner proa (o la proa) a. 7 fer proa a la mar (o al vent) ganar proa al viento. 8 tallar la [...]
f 1 mar proa. Ir proa al viento, anar proa a vent. 2 poner proa (o la proa) a mar [dirigirse] fer (o posar) proa a, emproar cap a. 3 poner la proa a una cosa fig i fam [esforzarse] fer mans i mànigues per aconseguir una cosa. 4 poner la proa a una cosa fig i fam [proponerse] posar les mires a [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tallamar roda, peça de fusta o de ferro que, arrencant de la punta de la quilla, forma la proa o la popa d'una nau. Cp. esperó: peça de ferro o d'acer que termina la proa d'un vaixell de guerra, rostre: esperó de bronze dels vaixells de guerra antics Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]