Resultats de la cerca frase exacta: 31

1. prometre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[p. p. promès] Obligar-se a fer, donar paraula de fer, (alguna cosa), de donar o concedir (alguna cosa). Ell ens va prometre que vindria i segurament vindrà. Ell no fa mai el que promet. Em va prometre un rellotge i encara no me l'ha donat. Donar paraula de casament. La Laura es va prometre [...]
2. prometre
Font Verbs conjugats
Conjugació del verb que heu cercat.  [...]
3. prometre
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 prometer. 2 [donar esperances] prometer. Promet fer bon temps, promete hacer buen tiempo. 3 abs prometer. Aquesta noia promet, esta muchacha promete. 4 qui promet s'obliga (o ho deu) lo prometido es deuda. 5 fam prometer, asegurar. 6 relig [fer una prometença] prometer. v pron 7 prom [...]
4. 'va prometre portar-se bé' o 'va prometre que es portaria bé'? / Alternança entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]
5. esposar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre per marit o per muller. Prometre's mútuament de casar-se. S'ha esposat amb una hereva molt rica, però no s'hi casarà. Casar-se.  [...]
6. prometença
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de prometre. Paraula donada de fer alguna cosa. Oferiment fet a Déu o a un sant d'executar una obra piadosa, condicionat generalment a l'obtenció d'una gràcia.  [...]
7. atenir-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[quant a la flexió, com abstenir-se] Ajustar-se, en les seves accions o creences, a alguna cosa, restar-hi fidel, no separar-se'n. Atenir-se a una ordre, a les instruccions d'algú. Atenir-se a una doctrina. Atenir-se algú a allò que va prometre.  [...]
8. estratagema
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artifici emprat per a aconseguir alguna cosa, especialment per a enganyar l'enemic, un adversari, etc. Va emprar l'estratagema de prometre als nois una setmana de vacances. Havien preparat l'estratagema d'usar els vehicles capturats a l'enemic.  [...]
9. jurar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afirmar, prometre, apel·lant a Déu, a una cosa jutjada sagrada, a una sanció superior, com a testimoni de la veritat de l'afirmació, de la sinceritat de la prometença. Ho juro per Déu, per tots els sants, per la memòria del meu pare, per la salut dels meus fills. Alçà la mà i digué: Juro [...]
10. quitar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer quiti d'una obligació pecuniària. Em va prometre que em quitaria de tots els meus deutes. Esdevenir quiti. Endeutat i sense esperança de quitar-se. Rescabalar, pagar prou per a compensar una despesa feta. Desempenyorar o recobrar (una cosa empenyorada) pagant la quantitat estipulada [...]
Pàgines  1 / 4 
Pàgina  1  2  3  4  Següent >>