v tr 1 [aplacar] propiciar, apaivagar. Propiciar la ira de los dioses, propiciar la ira dels déus. 2 [hacer propicio] propiciar. 3 [favorecer] afavorir, facilitar, ajudar, contribuir a. Las rigideces propician la rebeldía, les rigideses afavoreixen la rebel·lia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'iniciació Ritu amb què un membre és admès en una societat. ritu d'iniciació Ritu que marca la transició a la maduresa social. ritu de fecunditat Ritu que pretén propiciar la reproducció de les dones, de la terra o dels animals. ritu de pas Ritu que marca la [...]
globe, que en anglès significa 'món', va propiciar que es difongués, amb el mateix significat, la forma mundialització.
Totes dues formes es consideren sinònimes, tenint en compte que en les obres lexicogràfiques catalanes el verb globalitzar, derivat de l'adjectiu global, designa un concepte afí ( [...]