Condemnar a l'exili, posar fora de la llei. Condemnar, prohibir. S'ha de proscriure la violència en els camps de futbol.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com escriure.  [...]

v tr 1 proscribir. 2 fig proscribir. Proscriure un costum, proscribir una costumbre.  [...]

1 exiliar. 2 Fig. prohibir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de proscriure; l'efecte. [...]

Condemnar (algú) a sortir d'un territori o d'un lloc, proscriure. Apartar, allunyar (alguna cosa). Certes formes van ser bandejades de la llengua escrita. [...]

[participio pasado: proscrito] v tr 1 [echar] proscriure. 2 fig [prohibir] proscriure, abolir, bandejar, prohibir.  [...]

Nom trivial, actualment a proscriure, del grup pentil i, en general, dels diversos grups alquil de fórmula C₅H₁₁. Forma part de nombrosos compostos d'ús industrial i farmacèutic. [...]

v tr 1 [proscriure] desterrar, proscribir. 2 fig [allunyar] alejar, apartar. El bandejaren de tots els càrrecs, lo apartaron de todos los cargos. 3 fig marginar. 4 fig desterrar. Bandejar de la llengua els mots forasters, desterrar de la lengua los vocablos extranjeros.  [...]

desterrar estranyar, allunyar algú del seu país. bandejaro bandir proscriure relegar. Relegar algú a una illa. confinar internar deportar expulsar(un estranger) expatriar(forçosament o voluntàriament) condemnar a l'ostracisme Ant. Repatriar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]