Treure (a algú) el vigor, les forces. Feia dos dies que la febre el prostrava. Agenollar-se als peus d'algú humiliant-se o en senyal de reverència o adoració. Va prostrar-se davant la imatge. Vull prostrar-me davant aquest mestre de la poesia.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

1 abatre. 2 (postrar-seo prostrar-sepron.) agenollar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 postrar. v pron 2 [agenollar-se] postrarse, arrodillarse.  [...]

abatre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

V. prostrar.  [...]

Acció de prostrar o de prostrar-se; l'efecte. Abatiment extremat, anorreament complet de les forces musculars. [...]

amb una tristesa excessiva. Prostrar 1. La malaltia el va aclaparar.  [...]

la roba. Aplanar una panna de suro posant-hi pedres al damunt. Aplanar-se dins l'aigua. aplanar les costures a algú Bastonejar-lo, pegar-li. aplanar-se a fer una cosa Conformar-se a fer-la. Prostrar 1. La malaltia l'ha ben aplanat. Reblir (una superfície) per tal de fer-la plana [...]

v tr i pron → prostrar  [...]