FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
territorial de primer grau pròpia de molts estats. Reunió de cases de religiosos que depenen d'un mateix superior. província eclesiàstica Conjunt de diòcesis sufragànies d'un arquebisbe metropolità. Territori biogeogràfic en què es divideix una regió, [...]
Entitat local formada per una agrupació de municipis, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d'obrar, que té la finalitat de garantir els principis de solidaritat i equilibri intermunicipals en el marc de la política econòmica i social, assegurar la prestació integral i adequada, en [...]
Unitat fitogeogràfica inferior a la regió i superior al sector, que abasta territoris extensos i es caracteritza per la presència d'un grup important de gèneres i espècies endèmics, i de dominis, sèries i clisèries de vegetació propis. [...]
Circumscripció territorial eclesiàstica, constituïda per un grup de diòcesis territorialment contigües, anomenades sufragànies, i administrada per un arquebisbe, normalment el bisbe de la seu més antiga o més important. [...]
A l'Estat espanyol, extensió del litoral que constitueix una unitat administrativa de primer grau, comandada per un capità de nau o de fragata que hom anomena comandant militar de marina. [...]
