Resultats de la cerca frase exacta: 19

1. prudent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que actua amb prudència. Són persones molt prudents i no comentaran aquest fracàs. Sigues prudent en parlar. Fet, dit, amb prudència. Una actitud prudent. Unes paraules prudents.  [...]
2. prudent
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [moderat] prudente, moderado -da, discreto -ta. 2 [cautelós] prudente, cauteloso -sa, precavido -da, cauto -ta. 3 [un acte, unes paraules] prudente, sensato -ta, discreto -ta, razonable.  [...]
3. És correcte al seu prudent arbitri en català?
Font Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica Dret
Dins de l'àmbit del dret i de l'administració, quan un jutge dicta o ordena una ordre, s'utilitza sovint l'expressió al seu prudent arbitri. Tot i que no és incorrecta, és preferible fer servir les formes al seu arbitri o segons el seu arbitri, ja que són construccions més neutres i recullen el [...]
4. descantellar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escantellar . Dir alguna cosa que seria millor, més prudent, de callar, que calia tenir callada.  [...]
5. prudentment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb prudència, d'una manera prudent.  [...]
6. epiqueia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aplicació moderada i prudent d'una llei o principi.  [...]
7. terrible
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tal que és per infondre terror a qualsevol. Era prudent en la pau i terrible en la guerra. Una amenaça terrible. El temporal provocava onades terribles. Excessiu en alt grau, molt gran, molt impressionant. Tinc una fam terrible. Sentia uns dolors terribles, insuportables.  [...]
8. desentendre's
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fer el desentès Fer com qui no sent el que es diu, no donar-se per al·ludit. Quan li he reclamat els diners que em deu, ha fet la desentesa. En aquest afer tan delicat, considero prudent fer el desentès.  [...]
9. adjectiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
possessius, numerals, quantitatius, indefinits, interrogatius, relatius. Adjectius especificatius, explicatius. Mot d'aquesta categoria. El mot prudent és un adjectiu. adjectiu absolut Adjectiu no susceptible de rebre morfemes de grau comparatiu ni superlatiu. adjectiu adverbial Adjectiu que expressa [...]
10. prudente (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [cauto] prudent. 2 [moderado] prudent, moderat -ada. 3 [sensato] prudent, assenyat -ada. 4 [razonable] prudent, raonable. Has llegado a una hora prudente, has arribat a una hora prudent.  [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>