FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que actua amb prudència. Són persones molt prudents i no comentaran aquest fracàs. Sigues prudent en parlar. Fet, dit, amb prudència. Una actitud prudent. Unes paraules prudents. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
circumspecte caut cautelós, prudent davant un perill probable. considerat discret(en el parlar) tocato tocat i posat, que va amb molt de compte, que es mira molt a fer les coses. mirato remirat, que és prudent en allò que fa o que diu. assenyato sensat anar amb peus de plom, ésser prudent [...]
Dins de l'àmbit del dret i de l'administració, quan un jutge dicta o ordena una ordre, s'utilitza sovint l'expressió al seu prudent arbitri. En aquest cas, és preferible fer servir les formes al seu arbitri o segons el seu arbitri, ja que són construccions més neutres i tenen el mateix significat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tal que és per infondre terror a qualsevol. Era prudent en la pau i terrible en la guerra. Una amenaça terrible. El temporal provocava onades terribles. Excessiu en alt grau, molt gran, molt impressionant. Tinc una fam terrible. Sentia uns dolors terribles, insuportables. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que es diu, no donar-se per al·ludit. Quan li he reclamat els diners que em deu, ha fet la desentesa. En aquest afer tan delicat, considero prudent fer el desentès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
possessius, numerals, quantitatius, indefinits, interrogatius, relatius. Adjectius especificatius, explicatius. Mot d'aquesta categoria. El mot prudent és un adjectiu. adjectiu absolut Adjectiu no susceptible de rebre morfemes de grau comparatiu ni superlatiu. adjectiu adverbial Adjectiu que [...]