FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discutir sobre un punt controvertible. Sempre qüestionen sobre política. Qüestionar de política. Posar en dubte. Qüestionar l'existència de l'ànima. [...]
El substantiu qüestionament està ben format a partir del verb qüestionar i el sufix -ment. Fa referència a l'acció o l'efecte de posar en dubte alguna cosa. Per exemple:
El qüestionament de l'activitat docent genera necessitats de millora i innovació.
Aquest tema no admet qüestionaments de cap [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
demanar. L'escuder li demanà de què era el seu consir (Llull). interrogar interpel·lar qüestionar(Alc.) Cp. consultar, inquirirQui és el personatge que us trasllada?, vaig inquirir (Espriu). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
favor d'algú. disceptar controvertir(v. intr.), sostenir una controvèrsia. disputar(sobre una cosa) deliberar(sobre una cosa) argumentar(contra una cosa) argüir(v. intr.) qüestionar(sobre una cosa), discutir sobre ella. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]