Certes coses, estar en un lloc determinat.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

v intr 1 radicar, arrelar. 2 [estar situado] radicar. 3 fig raure, estar, consistir, residir. La dificultad radica en la falta de dinero, la dificultat rau en la falta de diners. v pron 4 [domiciliarse] establir-se, instal·lar-se.  [...]

v intr 1 [arrelar] arraigar, radicar. 2 [ésser situat] radicar.  [...]

Acció de radicar; l'efecte. Operació aritmètica consistent a extreure l'arrel d'un nombre. [...]

1 agafar. Aquests arbres no agafen. prendre. Una terra on l'herba no pren. posar arrels radicar 2 Fig. prosperar. 3 (arrelar-sepron.) establir-se. 4 inveterar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, consistir] residir, radicar, estribar, estar. En això rau la teva sort, en esto estriba tu suerte. 7 anar (o venir) a raure (o haver de raure) amb tener que (o haber de) tratar con, tener que habérselas con. Em sap greu d'haver de raure amb aquell capsigrany, siento mucho tener que tratar con aquel [...]

1 situació disposició(d'un objecte) orientació(d'un edifici, d'una muntanya) col·locació radicació, el fet de radicar en un lloc determinat. post(en llenguatge militar) 2 (d'una persona) positurao postura actitud(->) Cp. posa, supinació, pronació 3 (Posició social) rang esfera categoria [...]

adrenocorticòtropa, la qual indueix la síntesi patològica dels esteroides precusors situats, en la via metabòlica, abans del defecte enzímic, per exemple els esteroides andrògens deshidroepiandrosterona i androstenodiona. Constitueix la causa més freqüent d'hermafroditisme femení. El defecte enzímic pot radicar en [...]