Ésser rar, escàs. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

v intr [ésser rar] escasear.  [...]

[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 fís [un gas] enrarir, rarificar, rarefer. 2 [el aire] enrarir. v intr 3 p fr [escasear] escassejar, rarejar. v pron fís 4 enrarir-se, rarificar-se, rarefer-se. 5 fig enrarir-se. El ambiente en el trabajo se ha enrarecido, l'ambient a la feina s'ha enrarit.  [...]

1 v. intr. Ésser escàs. rarejar curtejar magrejar poquejar flaquejar. Enguany flaquegen els turistes. aflacar justejar manquejar Ant. Abundar. 2 v. tr. No donar a bastament. escatimar(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

sobreabundaro superabundar pul·lular, ésser gran munió de persones o coses en un indret. redundar, sobreeixir per excés d'abundància. formiguejar, bellugar-se en un indret, una gran multitud de persones o bèsties. tenir més... que un gos puces Ant. (Quan es tracta de tenir) Escassejar. Rarejar [...]

(->) excepcional singular no poder-se'n beure en carbassa excel·lent rara avis, dit d'una persona que és una rara excepció. 4 (Dit d'una persona, quant al caràcter) extravagant bisbètic original estrany excèntric estrambòtic 5 Ésser rar: Rarejar. Escassejar. 6 No dens. rarificat tènue Manuel Franquesa i [...]