Inclinar (una part del cos, alguna cosa), recolzant-la sobre quelcom. Reclinar el cap sobre el coixí. El nen es reclinà sobre una pedra i esperà el son. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr reclinar, apoyar. Reclinà el cap sobre el coixí, reclinó la cabeza en la almohada.  [...]

v tr 1 reclinar. v pron 2 [recostarse] recolzar-se, repenjar-se.  [...]

recolzar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de reclinar o de reclinar-se; l'efecte. [...]

[Se conjuga como: acordar] v tr 1 [reclinar] reclinar. 2 [inclinar] inclinar. v pron 3 recolzar-se. Recostarse en (o sobre), recolzar-se a (o en, o sobre).  [...]

¡descansen! mil descanseu!v tr 10 [apoyar] reclinar, recolzar. Descansa tu cabeza sobre mi hombro, reclina el teu cap sobre la meva espatlla. 11 [ayudar] descansar. Tiene un secretario que lo descansa mucho, té un secretari que el descansa molt. 12 mil descansar. ¡Descansen armas!, descanseu armes! [...]

1 decantar, inclinar suaument un objecte qualsevol. reclinar, inclinar una cosa recolzant-la sobre una altra cosa. vinclar(fig.). Vinclar l'esquena davant els poderosos és cosa de covards. esbiaixar, col·locar una cosa de biaix. desplomar, fer perdre a una cosa la posició vertical. atalussar [...]

fundar-se basar-se 3 v. tr. Posar una cosa de manera que descansi sobre un suport. reclinar. Reclinà el cap sobre el pit de Jesús. musclar, recolzar la culata del fusell al muscle per apuntar (Alc.). (En el sentit de donar suport és barbarisme.) 4 (recolzar-sepron.) repenjar-se(->). Es va repenjar [...]