Respondre amb retrets als retrets (d'algú). Fer retret a algú (d'alguna cosa). Els benpensants recriminen als artistes la vida que porten. Contínuament es recriminen el seu fracàs matrimonial. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [responder] recriminar. 2 [reprochar] recriminar. Le recriminó sus fechorías, va recriminar-li les seves malifetes. v pron 3 recriminar-se.  [...]

v tr 1 [respondre amb retrets] recriminar. 2 [reprotxar] recriminar, reprochar. v pron 3 recriminarse.  [...]

reprotxar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de recriminar. Paraules amb què hom recrimina. [...]

menjar, anar bé (amb una altra). El préssec crida vi. cridar el mal temps Fer mals presagis. La situació no sembla que millori, però no cridem el mal temps. cridar l'atenció Recriminar a algú un mal comportament. El revisor va cridar l'atenció a un [...]

v tr [Se conjuga como: acordar] 1 [condenar] reprovar. Reprobaba su conducta, reprovava la seva conducta. 2 [recriminar] reprotxar, retreure, recriminar. Reprobar a alguien su comportamiento, reprotxar a algú el seu comportament.  [...]

(El complement és sempre una persona) incriminar culpar donar la culpao carregar les culpes acusar(->) carregar les cabres, carregar les culpes. imputar(->) (una cosa a algú), inculpar-lo d'allò. recriminar, inculpar algú que ens inculpa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

blasmar. retreureo fer-li'n retret(a algú) recriminar imputar la falta criticar blasmar(per quelcom) acusar de reprendre(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]