La superfície d'un cos, fer que (una cosa que hi incideix) no hi penetri i se n'allunyi prenent una nova direcció. Reflectir una superfície polida la llum. El raig incident i el reflectit formen angles iguals amb la perpendicular a la superfície en el punt d'incidència. [...]

El verb que està relacionat amb el nom reflex i que designa l'acció d'emmirallar és reflectir, i no reflexar. Per exemple: L'estany va reflectir el cel estelat. El mirall reflecteix el que ets. El mar reflectia el sol com mai. Es veu reflectit en les seves ulleres de sol.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

 [...]

 [...]

v tr 1 fís reflejar, reflectar. El mirall reflecteix els raigs lluminosos, el espejo refleja los rayos luminosos. 2 fig reflejar. v pron 3 [emmirallar-se] reflejarse.  [...]

reverberar deflectir, desviar quelcom de la seva direcció natural. Es diu, doncs, tant de la reflexió com de la refracció. emmirallar. L'aigua de l'estany emmirallava els estels. espillar. Un espill que no espilla (Alc.). Cp. fer la rateta o fer lluernes Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catala [...]

Que reflecteix. Superfície polida emprada per a reflectir la llum o la calor en una direcció determinada. Element d'una antena destinat a reflectir les ones hertzianes. [...]

Cos de superfície brunyida destinada a reflectir la claror d'un llum. Llanterna proveïda d'un reflector. [...]

Instrument d'observació astronòmica emprat per a reflectir una porció determinada de la volta celeste en una direcció fixada. [...]