No acceptar. Ha refusat el diner amb què volíem pagar els seus serveis. Ell refusà la corona. Després de pensar-s'hi molt, va refusar aquella feina. No consentir a fer una cosa. Ens vam refusar a fer-ho. Rebutjar 3.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [rebutjar] rehusar, rechazar. No refusis els diners que t'ofereixo, no rehúses el dinero que te ofrezco. v pron 2 [no consentir] negarse. Ens vam refusar a fer-ho, nos negamos a hacerlo.  [...]

recusar, refusar tota persona o cosa de la qual hom no admet l'autoritat. declinar. Declinava tota mena de responsabilitat. denegar, refusar una cosa demanada o deguda. El pare no deu denegar els aliments a la seva família. negar rebutjar. Rebutjar una moneda perquè és falsa. excusar, refusar [...]

Desestimar voluntàriament, un aixecador, la computació d'un aixecament executat, per haver carregat malament els halters o per una altra anomalia tècnica o organitzativa. [...]

Acció de refusar o de refusar-se. [...]

Refusar de creure. Ningú no descreu els fets narrats. Deixar de creure.  [...]

Refusar d'admetre (algú) com a jutge, testimoni, àrbitre, etc., per l'existència d'un possible interès d'aquest en el procediment que es tramita o per les relacions d'aquest amb les persones interessades. Refusar d'admetre l'autoritat (d'algú o d'alguna cosa). [...]

Acció de fer anar enllà. En psicoanàlisi, impuls o motivació que porta a executar o a refusar un acte concret. [...]

Refusar l'obediència a una autoritat legítima. La ciutat es va rebel·lar contra el seu rei. L'adolescent es rebel·la i crida quan ningú no el sent. Rebel·lar-se contra una injustícia. [...]