FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que ha de dirigir la conducta de les persones, en l'estudi d'una ciència, en la pràctica d'un art, en l'execució d'alguna cosa. Una regla de conducta. Les regles de la urbanitat. La regla d'un convent. La regla de sant Benet. Les regles de la lògica. Les regles de l [...]
registres.
En canvi, malgrat que en alguns parlars hi ha tendència a ensordir la consonant oclusiva, amb geminació o sense, aquesta pronúncia s'evita en registres formals. Per exemple:
[bbl]: noble, doble; noblesa, doblement (i no [ppl] o [pl])
[ggl]: arreglen, regla; arreglessin, reglament (i no [kkl [...]
Cadascuna de les disposicions que determinen els límits de conducta acceptats per als practicants d'un esport en una circumstància determinada d'una prova, un encontre o una competició. [...]
Conjunt de normes que regulen la vida quotidiana i el comportament que cal seguir en una comunitat monàstica, un orde religiós o una congregació. [...]
Proposició que estableix una condició que ha de ser necessàriament acomplerta en l'execució d'una operació o en la formació d'una estructura de dades. [...]
