No reconèixer més com a propi. Renegar la religió. Renegar la seva pàtria. Renegar les seves opinions. renegar l'amistat d'algú Abominar-la. Renegar de la fe. Dir renecs. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com jugar.  [...]

v tr 1 [no reconèixer] renegar de. Renegà la família, renegó de su familia. 2 [desadherir-se] renegar de, abjurar. Renegar la religió, la pàtria, renegar de la religión, de la patria. 3 [abominar] renegar, detestar, abominar. No reneguis l'amistat, no reniegues la amistad. v intr 4 [abjurar [...]

v intr [Se conjuga como: apretar] 1 renegar tr intr. Renegar de la fe, de su familia, renegar la (o de la) fe, la (o de la) seva família. 2 [blasfemar] renegar, flastomar. 3 fam [injuriar] injuriar, ultratjar, blasfemar. 4 fam [refunfuñar] rondinar, remugar.  [...]

Ribera d'Ebre Tivissa Renegar, Caseta del Edificació aïllada (mas, casa...) [...]

1 v. tr. abjurar(suposa un acte solemne). Abjurà el catolicisme. renunciar abandonar(->) apostatar(intr.), renegar la religió en què hom ha estat educat. caragirar-se, renegar d'un partit polític o religiós. 2 v. intr. blasfemar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de renegar. [...]

Acció de patir turments o la mort per no renegar la fe en Jesucrist. El martiri de sant Bartomeu. Turment cruel físic o moral. Quin martiri haver de suportar-lo tot el dia! Aquesta criatura és el meu martiri. [...]

Fer canviar d'idea (a algú). Els amics l'han caragirat. Canviar d'idea, trencar la paraula donada, renegar d'un partit, girar-se contra algú amb el qual s'estava en bones relacions. Es va caragirar d'anar a la muntanya. Un dia es caragirà contra els seus germans. [...]

Persona que pateix turments o la mort per no renegar la fe en Jesucrist. Els màrtirs del cristianisme. Persona que pateix per restar fidel a una causa. Persona que pateix un suplici immerescut. Persona que algú o alguna cosa turmenta. És el màrtir dels seus fills. Sempre [...]