Resistir (alguna cosa) obligant-la a retrocedir, allunyar-la violentament de si. Repel·lir un assalt, una escomesa. Repel·lir l'enemic. Repel·lir un argument. Causar repulsió (a algú). Aquesta pudor em repel·leix. Un cos, tendir a separar-se (d'un altre) per una [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [rebutjar] repeler. Repel·lí els enemics, repelió a los enemigos. 2 fís repeler. El paper encerat repel·leix l'aigua, el papel encerado repele el agua.  [...]

allunyar. rebatre, repel·lir violentament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Operació de conferir a un teixit la propietat de repel·lir l'aigua, per aportació de productes químics específics. [...]

Manc 2 . no ésser manxol Ésser apte a fer una cosa, no ésser impotent per a repel·lir una agressió, etc. [...]

Botre contra una cosa després d'haver botut contra una altra. La pilota va rebotre contra la paret, a la paret. Llançar, repel·lir (una cosa) de manera que vagi a botre, a pegar contra una altra. [...]

Repel·lir amb força, violentament. Fer anar a batre contra alguna cosa. Se'm va tirar a sobre, però jo el vaig rebatre contra la paret. Batre (el cotó) a vergassades sobre un engraellat. Refutar . És un argument fàcil de rebatre. Rebaixar (una quantitat) d'un total. [...]

Acció de repel·lir. Força amb què dos cossos, dues partícules, etc., es repel·leixen. Moviment d'aversió envers algú o alguna cosa. [...]

enemics. Dues persones enemigues. enemic capital Enemic mortal. enemic capital El joc és el seu enemic capital. ésser enemic de si mateix Noure els seus propis interessos. Que fa la guerra contra algú. Atacar l'enemic. Batre l'enemic. Repel·lir l'enemic. Empassar-se a l [...]