Algú, rebutjar (una persona) amb la qual té un lligam social o afectiu. Repudiar algú les seves creences. Rebutjar legalment (el propi cònjuge). Algú, renunciar (a allò a què té dret, una herència, una successió). [...]

El verb que heu cercat es conjuga com canviar.  [...]

v tr 1 [a una mujer propia] repudiar. 2 repudiar, rebutjar. 3 dr repudiar.  [...]

v tr 1 [rebutjar] repudiar, rechazar. 2 dr [el cònjuge] repudiar. Repudià la seva muller, repudió a su mujer. 3 dr [una herència] repudiar.  [...]

repudiació, rebutjar, renunciar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

repudiar v tr - repudiar v tr Renunciar a una herència. [...]

repudiar v tr - repudiar v tr Rebutjar legalment el propi cònjuge. [...]

Acció de repudiar. [...]

Acció de repudiar algú el propi cònjuge; l'efecte. [...]

Vocat amb legitimitat per a acceptar o repudiar una herència. [...]