Resultats de la cerca frase exacta: 6

1. resignar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar voluntàriament en favor d'algú (un benefici, un càrrec, el comandament, etc.). Acceptar amb conformitat una desgràcia, una contrarietat, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se.  [...]
2. resignar
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]
3. resignar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 resignar. v pron 2 resignar-se. Resignarse a (o con), resignar-se a (o amb). 3 hay que resignarse cal resignar-se.  [...]
4. resignar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un càrrec] renunciar. 2 [un benefici] resignar. 3 [un comandament] resignar. v pron 4 resignarse. Es resignà a la seva sort, se resignó con su suerte. Resignar-se a morir, resignarse a morir. 5 cal resignar-se hay que resignarse.  [...]
5. resignació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de resignar o de resignar-se. La resignació d'un càrrec. Suportar una desgràcia amb santa resignació.  [...]
6. estrènyer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
senyal d'amistat. haver-se'n d'estrènyer el cap Haver-s'hi de resignar. Intensificar l'esforç per reduir (l'adversari) en una lluita, en una discussió, etc., per obligar (algú) a fer alguna cosa. El va estrènyer a raons. Les circumstàncies l'estrenyien a fer-ho [...]