Acció de ressentir-se; l'efecte. Disgust, irritació, que hom sent per una ofensa, una burla, un engany, etc. El capteniment dels amics li va deixar el cor ple de ressentiment. Hem restat amics, sense rancúnies ni ressentiments. [...]

Emoció o estat d'ànim, caracteritzat per la fixació a determinat sofriment o greuge atribuïts a uns fets o una persona, que evidencia trastorns primerencs de les relacions. [...]

Estat d'ànim caracteritzat per la fixació a determinat sofriment o greuge atribuïts a uns fets o una persona. [...]

Acció i efecte de ressentir-se. [...]

m resentimiento.  [...]

odi. Cp. fel (fig.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Ressentiment tenaç. Després de tants anys encara li guarda rancor. [...]

Que té ressentiment. Es retirà del projecte ressentit per les crítiques rebudes. [...]

Expressió de malcontentament, de ressentiment. Reclamació, queixa. He vingut ací davant la majestat vostra per posar clam i demanda contra un fals i reprovat cavaller. Al·legació formal contra algú presentada al tribunal o al funcionari apropiat, per un tort rebut, un [...]

Punició que hom infligeix a algú per satisfer el seu ressentiment per un dany, per un greuge, etc., inferit per aquest a ell o a altri. L'ofensa ha estat greu: la venjança serà terrible. Prendre venjança d'algú. Prendre venjança d'una ofensa. Demanar, cridar [...]