FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alguna cosa, veure afectat el seu bon estat, el bon funcionament, etc., per l'acció d'una altra. Aquest rellotge es ressent de la caiguda: no va pas tan bé com abans. No els feu, aquests excessos: la salut se'n ressent. Molestar-se per una ofensa, una burla, un engany, etc. L'autor de l [...]
v pron 1 resentirse. El rellotge es ressent del cop, el reloj se resiente del golpe. 2 fig [molestar-se] resentirse. Estic molt ressentit per tot plegat, estoy muy resentido por todo ello. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ressentir-se; l'efecte. Disgust, irritació, que hom sent per una ofensa, una burla, un engany, etc. El capteniment dels amics li va deixar el cor ple de ressentiment. Hem restat amics, sense rancúnies ni ressentiments. [...]
prefix re- s'adjunta a un verb que comença amb s, la nova paraula presenta dues esses. Per exemple: ressaltar, resseguir, ressentir-se, ressoldar, ressopar, ressorgir, ressortir, etc.
[...]
El verb sentir i els verbs derivats entresentir, pressentir i ressentir-se no són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir; és a dir, sense l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-). Així, el verb pressentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
pressento [...]
v pron [Se conjuga como: sentir] 1 ressentir-se. Resentirse de una herida, ressentir-se d'una ferida. 2 ressentir-se. La pata de la mesa se ha resentido con el golpe, la pota de la taula s'ha ressentit amb el cop. 3 fig ressentir-se. Está muy resentido por la crítica que han hecho de su obra, està [...]