Produir una ressonància. Unes voltes que ressonen. Ressonar la veu sota una volta. Omplir-se de sons. Els ocells feien ressonar la boscúria amb llurs cants. Una cosa, tenir gran divulgació, parlar-se'n molt. El fracàs de l'operació va ressonar per tot el país. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr 1 [per vibració o repercussió] resonar. 2 [en un lloc buit] resonar, retumbar. 3 [omplir-se de sons] resonar. 4 fig resonar. La seva fama ressona per tot el món, su fama resuena en todas partes.  [...]

retronaro retrunyir, ressonar com un tro. retentir, íd. detonar tombejar, ressonar com una cosa buida. En aquell cau llòbrec, la veu tombejava amb ressonàncies lúgubres. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Brillar amb gran esclat. El sol resplendeix. Resplendir de bellesa, de gràcia. Resplendir de glòria. Ulls que resplendeixen com dos sols. Ressonar, retrunyir. Un dolor, escampar-se.  [...]

Fer soroll de buit, ressonar com una cosa buida. [...]

Un soroll fort, ressonar a la manera d'un tro.  [...]

Que ressona. Que fa ressonar. Cos capaç de vibrar i, per tant, d'entrar en ressonància. Objecte que presenta una cavitat que serveix per a intensificar i modular un determinat so, especialment un so musical. Cavitat supraglòtica de les que, en la parla, destaquen els harmònics [...]

v intr [Se conjuga como: acordar] 1 ressonar. 2 fig ressonar.  [...]

retronar ressonar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]