FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No deixar que (algú o alguna cosa) se'n vagi, que obeeixi a una impulsió. No els deixeu marxar massa aviat: retingueu-los fins al vespre. Ell volia treure'ls de casa, però el vaig poder retenir de fer-ho. Retenir les llàgrimes. No retenir a la memòria una cosa. L [...]
Controlar la pilota, la bola o el disc sense intentar fer cap jugada d'atac, amb l'objectiu de mantenir un resultat favorable sense donar opcions a l'adversari. [...]
v tr 1 [guardar] retener. Retenir una quantitat de diners, retener una cantidad de dinero. 2 [detenir] retener, detener. La por em reté, el miedo me retiene. 3 [arrestar] retener, detener, arrestar. El retingueren dos dies a la comissaria, lo retuvieron dos días en comisaría. 4 [deduir] retener [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
em frenava. embargar, retenir, l'autoritat, una cosa. segrestar. Els seus béns van ser segrestats. També, retenir una persona per exigir-ne un rescat. Cp. empantanegar (un afer). 2 (retenir-sepron.) contenir-se, dominar-se. moderar-se estar-se. No es pogué estar de cantar-li les veritats. Ant [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb retenir és retén o retingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma reté, i en els valencians la forma retín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb retenir és reteniu o retingueu.
[...]
