Algú, prendre's una satisfacció d'un pesar, d'un disgust, d'un dany, etc., que ha rebut d'algú altre. Ara m'he revenjat del seu menyspreu. Ell me'n va fer una de grossa, però ara me n'he pogut revenjar. Esperava poder revenjar-se quan fos l'hora. Algú, prendre sobre un [...]

El verb que heu cercat es conjuga com viatjar.  [...]

v pron desquitarse, tomar la revancha. M'has guanyat, però em revenjaré, me has ganado, pero me desquitaré.  [...]

venjar-se. respondre(fig.). Ell li va matar el gos i l'altre li respongué calant-li foc al jardí. tornar la pilota(fig.) fer la pau(≠ fer les paus), tornar a algú el mal que havia rebut d'ell. anar a tornajornals, fent l'un a l'altre segons aquest faci a aquell. Cp. resquitar-se, rescabalar [...]

revenjar-se'n, fer-li pagar una falta, etc. [...]

Acció de revenjar-se. La revenja d'una derrota. Prendre algú la seva revenja. M'has guanyat, però hem de fer un partit de revenja. en revenja En compensació del greuge sofert. Tu el difames: ell, en revenja, diu penjaments de tu. [...]

v tr 1 desenfadar. v pron 2 revenjar-se, venjar-se.  [...]

1 neutralitzar contrapesar, compensar amb un contrapès. equilibrar contrabalançar(fig.). El seu poder contrabalançava el del príncep. contrarestar 2 Satisfer per compensació. rescabalar reparar remeiar(fig.) pagar(fig.) revenjar-se quitar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 rentar una ofensa(fig.) 2 (venjar-sepron.) prendre venjança revenjar-se(->) pagar amb la mateixa moneda resquitar-se(d'una ofensa, d'un tort) Cp. portar-la votada a algú: tenir el propòsit de venjar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, esbravar-se, esbafar-se. Cuando está enojado se desfoga con los niños, quan està enutjat es desfoga amb els nens. 6 [desquitarse] rescabalar-se, revenjar-se.  [...]