No anar-se'n d'un lloc, no sortir d'un estat, no deixar d'ésser quelcom. La infanteria se n'anà a Molins de Rei, i la cavalleria romangué a Martorell. Romandre algú tot sol a casa. Li romangué un resquill d'os a la ferida. Romandre vídua. Romandre solter. Ha concebut [...]

Conjugació del verb que heu cercat.  [...]

v intr 1 [restar] quedarse pron, quedar, permanecer. Romandre en un lloc, quedarse en un sitio. 2 [en un estat] permanecer. Romandre vídua, permanecer viuda. 3 continuar [siendo]. Va ésser elegit diputat, però va romandre alcalde (o va romandre en el càrrec d'alcalde), fue elegido diputado, pero [...]

v. intr. restar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Qualitat de permanent. Fet de romandre. [...]

Romandre viu després de la mort d'un altre, després d'un fet qualsevol. Deu mariners havien sobreviscut al naufragi.  [...]

Qualitat de sedentari. Sistema de vida que es caracteritza per l'assentament en un lloc fix de residència. Tendència de la població de romandre en un lloc, sector o territori determinats. [...]

Fer durar llarg temps (alguna cosa). Eternitzar unes negociacions. Durar excessivament, no acabar-se mai. El problema s'eternitzava sense que trobéssim una solució. Romandre llarg temps en un indret. Aquell hivern, el glaç s'eternitzà pels camins. [...]

Conjunt d'aparells que permeten al bus de romandre submergit a l'aigua amb una certa autonomia. Casc de bronze de l'escafandre. escafandre autònom Aparell d'immersió on el bus transporta la provisió d'aire que li cal per a restar totalment independent de l'exterior. [...]

El vent, l'oneig, calmar-se. Fer una quedada, en el joc de billar. Restar, romandre. Jo me'n vaig; tu queda't i espera'l. Qui es quedarà avui a vetllar-lo? Apoderar-se (d'una cosa), retenir-la. Se m'ha quedat tots els discos que li vaig deixar. [...]