FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bec d'ocell. Part d'un animal o d'una planta que té una semblança amb el bec dels ocells. Cara de persona. El rostre de la noia reflectia una profunda tristesa. Esperó de bronze fixat a la proa dels vaixells de guerra en l'antiguitat. [...]