Induir, arrossegar, (algú) a alguna cosa amb abelliments, promeses, etc. El va seduir l'esperança d'enriquir-se. Aquell seu aire innocent em va seduir: me'n vaig enamorar. No us deixeu seduir per les seves promeses. Induir (algú) a tenir relacions sexuals. Seduir un noi, una dona. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com traduir.  [...]

v tr 1 seducir, arrastrar. No us deixeu seduir per les seves promeses, no os dejéis seducir por sus promesas. 2 [atreure] seducir. 3 seducir. Seduir una noia, seducir a una chica.  [...]

1 agradar, captivar. enlluernar(fig.) ballar-li l'aigua als ulls(a algú), seduir-lo amb abelliments. Ant. Decebre. Desenllaminir. Desenllepolir. 2 Esp. Seduir algú: enganyar, conquistar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de seduir; l'efecte. No cedir a la seducció. Exercir una seducció sobre algú. Allò que sedueix. Les seduccions del món. [...]

Tractar de seduir amb lloances falses, exagerades. [...]

Home ric i atractiu, especialment jove, que cerca seduir les dones. [...]

Dona que empra la seva fascinació eròtica per a seduir i explotar els homes. [...]

v tr [Se conjuga como: conducir] 1 seduir. Sus ojos me seducen, els seus ulls em sedueixen. 2 seduir. Seducir a una chica, seduir una noia.  [...]

v tr 1 [embruixar] hechizar, embrujar, encantar. 2 [seduir] cautivar, embrujar. Encisa tothom amb el seu somriure, cautiva a todo el mundo con su sonrisa.  [...]