FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser en aparença, oferir-se als ulls o a la imaginació com si fos. Sembla bo, honrat, intel·ligent. No sembla pas fet seu. Sembla un bon home. Tenir l'aparença d'alguna cosa essent-la o no. No sé pas què sembles vestit així. Semblava tot un altre, no sembl [...]
v intr 1 [tenir l'aspecte de] parecer. Sembla intel·ligent, parece inteligente. 2 [ésser semblant a] semejar, parecer. Vestit així, sembla un pagès, vestido así parece un campesino. 3 [fer la impressió] parecer. Em sembla impossible, me parece imposible. 4 [opinar] parecer. Em sembla molt bé, me pa [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tenir l'aparença d'alguna cosa, essent-la o no. parèixer. Amb nafres tan lletges que pareixia llebrós. aparentar. Aparentava tenir trenta anys i ja quarantejava. aparer(usat, rarament, només en la tercera persona del singular del present d'indicatiu, apar.) tenir l'aire de. Tenia tot l'aire d [...]
El verb semblar, quan té el sentit d'opinió o d'aparença, pot dur oracions subordinades de tipus diferent.
Com a verb d'opinió, es pot construir amb una subordinada d'indicatiu o bé, en certs contextos, amb una subordinada d'infinitiu. En tots dos casos, l'oració és impersonal i porta un [...]
