FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar sentència en un judici (sobre un afer). Els tribunals sentencien les disputes entre ciutadans. Donar sentència en un judici. Sentenciar sobre els delictes de la tripulació comesos en un viatge. El jutge sentencià contra l'Estat. Prescriure el càstig (a un acusat [...]
En l'àmbit de l'esport, per referir-se a fer el gol, el bàsquet o el punt clau d'un partit, es pot fer servir el verb sentenciar.
Aquest verb tant es pot utilitzar de manera transitiva com intransitiva. Si es fa servir transitivament, ha de dur un complement directe. Per exemple:
El jugador va [...]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
sentenciar v tr - sentenciar v tr / dictar sentencia loc v Un jutge o un tribunal, emetre
una sentència en què s'indica la culpabilitat d'algú, la pena a complir, la resolució
d'un afer, etc.
CA: El tribunal va sentenciar (o dictar sentència) després de deliberar. Sentenciar
sobre els delictes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jutjar, sentenciar, com a àrbitre. Fer d'àrbitre (en un partit, un combat, etc.) La Clara va arbitrar el partit. Proporcionar (recursos, diners), procurar-los. Arbitrar recursos per a construir un magatzem. Concebre 2. Arbitrar una teoria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exposició oral que fa el lletrat o el fiscal davant el tribunal que ha de sentenciar o resoldre qualsevol qüestió. Exposició ordenada sobre un afer, l'estat d'una qüestió, etc. Informacions sobre una persona. Me n'han donat molt bons informes. [...]