Ésser senyor (d'un lloc). El príncep que senyorejava tota aquella terra. Dominar, manar o governar (una cosa) com a senyor. L'home senyoreja la tècnica. Senyorejar les pròpies passions. Aquest advocat ambiciona senyorejar damunt dels altres. El bon gust senyorejava en totes les [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

món, Roma señoreaba (o dominaba, o dominaba en) todo el mundo. 6 [tenir les maneres d'un senyor] señorearse pron. 7 [donar sovint el nom de senyor] señorear. Què tant de senyorejar!, ¡qué tanto señorear!  [...]

v tr 1 [mandar] senyorejar. 2 fig [desde lo alto] senyorejar. 3 fig [las pasiones] senyorejar. 4 fam senyorejar.  [...]

v intr p fr regnar com a sobirà, senyorejar.  [...]

v tr 1 [dirigir] regentar. 2 fig [con aire de superioridad] senyorejar.  [...]

condició humil, era un veritable gentleman. 5 Conjunt de senyors: Senyoralla. Senyoriu. Fer el senyor: Senyorejar. Són uns pobres d'esperit que, perquè han amassat uns quants milions, volen senyorejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia. imperar regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum. tenir la supremacia (o la preponderància) senyorejar predominar caciquejar comandar ésser l'amo tenir la paella pel mànec tenir la grapa(sobre algú) tallar el bacallà(fig.) ficar-se la gent [...]

governall. regir. La barca no regia, i anava a la deriva. servir(intr.), obeir la barca el timó. La barca ja no serva. obeir(->) 3 v. tr. Dirigir la conducta d'algú o d'alguna cosa. dominar. Dominar els seus sentiments. senyorejar. El príncep que senyorejava tota [...]