Afegir, aplicar, (alguna cosa) damunt una altra. Sobreposar un dibuix a un teixit. Cal sobreposar els travessers als muntants. Posar (algú o alguna cosa) per sobre d'altres en consideració, rang, autoritat, etc. Sobreposar la comoditat a l'elegància. Fer-se superior a les adversitats [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

posar, afegir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [posar al damunt] sobreponer, superponer. 2 fig [anteposar] sobreponer, anteponer, superponer. Sobreposar l'ambició a la tranquil·litat, sobreponer la ambición a la tranquilidad. v pron 3 sobreponerse.  [...]

1 afegir. Cp. revestir, aplacar, aplicar 2 Fig. preferir. Ant. Sotaposar. Subordinar. 3 (sobreposar-sepron.) dominar-se(->) superar vèncer fer el cor fort Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Art de sobreposar en la polifonia dues o més melodies independents. Curta tocada de flabiol que precedeix cadascuna de les dues sèries de punts llargs amb què finalitza la sardana. Punta del capçal movible del torn. [...]

Sobreposar terra (a un terreny) de manera que, omplint els clots, formi una superfície plana. Reblir amb sediments (el fons d'una vall, d'un llac, d'una conca sedimentària, d'un piemont). Un clot, una séquia, etc., omplir-se de terra. L'estany havia estat més gran, però [...]

ulls. Fer cara. Em vaig encarar amb aquell brètol i li vaig dir què en pensava. Posar-se de cara cap a algú, cap a un lloc. Ens encarem a la porta d'entrada. L'actor fa un giravolt i s'encara de nou al públic. Sobreposar (dues parts d'una peça de roba) que hagin d [...]

[Se conjuga como: poner] v tr 1 superposar. 2 fig sobreposar, anteposar. Superponer intereses personales a los colectivos, sobreposar interessos personals als col·lectius. v pron 3 superposar-se. 4 fig sobreposar-se.  [...]

[Se conjuga como: poner] v tr 1 [poner encima] sobreposar. 2 [anteponer] sobreposar. v pron 3 sobreposar-se.  [...]