Ressortir. Excel·lir.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com collir.  [...]

v intr 1 [ressortir] sobresalir. 2 fig [excel·lir] sobresalir, descollar, destacarse pron.  [...]

Fer cresta, sobresortir a tall de cresta. Les onades crestejaven i s'arrissaven. [...]

poble van aixecar un arc de triomf. Aixecar una església, un teatre. Sobresortir atenyent una certa alçària. Un puig que s'aixeca a la vora del riu. Al mig de la plaça s'aixeca una torre de 20 metres. Tenir d'alt. No aixeca tres pams de terra. Fer sortir (la caça) de l [...]

Les formes dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i derivats: acollir, escollir, recollir; descosir; ressortir, sobresortir...) presenten una u quan la síl·laba tònica recau en l'arrel i una o en tots els altres casos. Per exemple, les formes següents tenen l'arrel tònica: cull [...]

v intr [Se conjuga como: salir] 1 [exceder] sobresortir. 2 fig [distinguirse] excel·lir, sobresortir.  [...]

v intr 1 resplandecer. 2 fig [els ulls] resplandecer, brillar. 3 fig [sobresortir] resplandecer, sobresalir.  [...]

v intr 1 [sobresortir] resaltar, destacarse pron, sobresalir. 2 fig [ressaltar] resaltar, destacarse pron, sobresalir. 3 fer ressortir destacar, hacer resaltar.  [...]

v intr [Se conjuga como: acordar] 1 [destacar] excel·lir, sobresortir, distingir-se pron. Un estudiante que descuella sobre los demás alumnos, un estudiant que excel·leix sobre els (o sobresurt dels) altres alumnes. 2 [ser más alto] alçar-se pron, elevar-se pron, sobresortir. La torre descuella [...]