Quelcom que s'esdevé bruscament, d'improvís, sorprendre (algú). La mort el va sobtar quan es disposava a partir cap a la seva pàtria. La seva intervenció inesperada ens sobtà a tots. Una cosa, malmetre's, sofrir una modificació excessiva a causa d'una [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [sorprendre] sorprender. La mort el va sobtar quan tornava a Barcelona, la muerte le sorprendió cuando volvía a Barcelona. 2 sorprender, extrañar. Em va sobtar la seva reacció, me sorprendió su reacción. v pron 3 [el pa] arrebatarse. 4 [les viandes] arrebatarse. 5 agr [els sembrats [...]

1 sorprendre, sobrevenir. caure com una bomba(una notícia, etc.) 2 (sobtar-sepron.) (dit d'un guisat, dels sembrats, etc.) colrar-se(una vianda) recremar-se, íd. aflamar-seo soflamar-se(Alc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [teñir de moreno] embrunir, emmorenir. 2 [estorbar] embarassar, engavanyar. 3 fig [pasmar] sobtar, colpir, esbalair. v pron 4 [empacharse] empatxar-se. 5 fam [hartarse] atipar-se, cansar-se.  [...]

v tr 1 [los huevos] escaldar. 2 [el pan] fer sobtar.  [...]

pan, etc] fer sobtar. 6 [indignar] irritar, enfurir, sulfurar. 7 [sofocar] sufocar. v pron 8 [irritarse] arravatar-se, enfurir-se. 9 sobtar-se. 10 acudir al sometent (o al via fora).  [...]

1 atrapar(->). El vaig atrapar en una mentida. Abans d'arribar a casa, ens atrapà la tempesta. agafar. El va agafar el xàfec abans d'arribar a casa. sobtar. La mort el va sobtar quan acabava la carrera. posar (algú) en evidència, descobrir davant d'altri [...]