ell el culpable. Res no permetia de sospitar que no complirien la paraula. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Presumir per algun indici o alguna aparença que algú o alguna cosa és sospitós. [...]

 [...]

v tr 1 sospechar. Sospito que ell és el culpable, sospecho que él es el culpable. v intr 2 sospechar. Ell era el culpable i ningú no en sospitava, él era el culpable y nadie sospechaba. 3 [desconfiar] sospechar, desconfiar. És una dona que sospita de tothom, es una mujer que sospecha de todo el mun [...]

1 v. intr. recelar-se deo ésser recelós de maliciaro malignar malpensar-se. Ja m'ho havia malpensat i, per desgràcia, ho he endevinat. desconfiar de Cp. dubtar. Assegura que ho ha pagat tot, però jo en dubto, sospito que no ho ha fet. 2 v. tr. Presumir alguna cosa, especialment no bona, per algu [...]

Que dona motiu a sospitar. [...]

Acció de sospitar d'algú, temença de qui sospita d'algú. Això confirma, dissipa, les meves sospites. Despertar una cosa sospites. Aparença, indici, que fa sospitar alguna cosa. Que això sigui, ningú no en pot tenir la menor sospita. [...]

sensorial, quan l'estímul extern ja no actua. fer la sensació d'alguna cosa Semblar ésser aquesta cosa, fer-ne l'efecte. Aquest home fa la sensació d'anar de bona fe. fer a algú la sensació d'alguna cosa Sospitar algú aquesta cosa. Em fa la sensació que avui [...]

. xiular-li a algú les orelles Sentir un so semblant a un xiulet causat per alguna pertorbació interna de l'orella. xiular-li a algú les orelles Sospitar que els altres diuen mal d'ell en absència seva. Cantar (un aire) xiulant. Xiular una sardana. Cridar (un animal, una persona [...]