Fer, emprar, etc., sovint. Vejam si sovintegeu més les vostres visites. Esdevenir, donar-se, sovint. No sovintegen gaire les ocasions com aquella. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

v tr 1 [fer sovint] menudear. D'un temps ençà sovinteja més les visites, de un tiempo acá menudea más las visitas. v intr 2 [esdevenir-se sovint] menudear.  [...]

granejar. Sovintejaven els crits i granejaven els cops. Cp. repetir, prendre's una cosa per vici Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [hacer con frecuencia] sovintejar. Desde hace una temporada menudea sus visitas, des de fa una temporada sovinteja les seves visites. 2 [contar detalladamente] engrunar, detallar. v intr 3 [ocurrir frecuentemente] sovintejar. Esta primavera menudean las lluvias, aquesta primavera sovintegen [...]

rei li trameté cartes molt espesses (Desclot, citat per Alc.). Cp. periòdic Ant. Espaiat. Rar. Infreqüent. Esporàdic. 2 Ésser freqüent: sovintejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

el que haig de fer. 6 p fr [auxiliar] socórrer. Pide ayuda, pero nadie le acude, demana ajut, però ningú no el socorre. 7 [ir a menudo] sovintejar. 8 [recurrir] acudir, recórrer. Si es necesario, acudiré al ministro, si cal, acudiré al ministre. 9 [desgracias] sobrevenir, caure al damunt. 10 [el [...]

(a). 2 Repetir-se, un fet: Sovintejar. Granejar. Revenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. Guerxar-se o enguerxir-se (de guerxo). Engrossir-se (de gros). Engroguir-se (de groc). Ennegrir-se (de negre), etc. També amb -ejar: Vesprejar. Escassejar. Fluixejar. Sovintejar, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

constituït hereu. sortir amb, fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb una atzagaiada. pegar. Pegar un xiscle, un salt. clavar. Clavar un crit, un escàndol. moure, en frases com moure soroll, moure escàndol, moure brega, etc. sovintejar, fer sovint una acció. Cada any sovintejava [...]