Posar en un rang o classe inferior. Posar en un estat de dependència a allò que és d'un rang superior. Subordinar els divertiments a les obligacions. Fer dependre de l'acompliment d'alguna cosa. Heu de subordinar l'activitat que proposeu al consentiment del director [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr subordinar.  [...]

v tr subordinar. Subordinar los intereses particulares al bien común, subordinar els interessos particulars al bé comú.  [...]

supeditar sotaposaro posposar posar en segon lloc condicionar. Condicionar una cosa al consentiment d'algú. fer dependre(d'una condició) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de subordinar. Fet d'estar subordinat. Submissió a l'autoritat d'un superior. Relació que s'estableix entre dues o més frases o oracions de tal manera que l'una depèn sintàcticament de l'altra. [...]

v tr 1 [sotmetre] supeditar, someter. 2 [subordinar] supeditar, subordinar, someter.  [...]

v tr 1 [posar per sota d'un altre] posponer, postergar. 2 [posposar] posponer. 3 [subordinar] subordinar.  [...]

sotmetre. subordinar(->) subalternar condicionar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [sujetar] subjectar. 2 [subordinar] supeditar. El resultado del examen está supeditado a la benevolencia del profesor, el resultat de l'examen és supeditat a la benevolència del professor. 3 [someter] supeditar. v pron 4 supeditar-se.  [...]