Ocupar el lloc (d'algú) en un càrrec, en una dignitat, en la possessió d'alguna cosa, etc. El rei En Pere succeí el seu pare, el rei En Jaume. La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell. El rei En Pere succeí al seu pare, el rei En Jaume. La  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com traduir.  [...]

Ocupar la posició jurídica d'una persona en morir i subrogar-se en la titularitat de tots els seus béns, drets, obligacions o relacions jurídiques que no s'extingeixen per la mort. [...]

v intr 1 [en un càrrec, com a hereu, etc] suceder tr. Succeí al seu pare en el càrrec, sucedió a su padre en el cargo. 2 [esdevenir-se, ocórrer] suceder, acontecer, ocurrir, pasar. Això succeeix sovint, eso sucede a menudo. 3 [venir després] suceder tr. El dia succeeix a la nit, el día sucede a la  [...]

1 Entrar en lloc d'altri en un càrrec, dignitat, etc. Cp. reemplaçar, substituir, heretar 2 (succeir-sepron.). Venir després de l'una l'altra (Alc.) seguir-se. Seguir-se dues coses, succeir l'una després de l'altra. entreseguir-se venir darrere 3 esdevenir-se. Manuel Franquesa i [...]

Prohibició que comporta que l'instituït hereu no pot succeir el testador a causa de les relacions que hi ha entre tots dos. [...]

Aptitud d'una persona per a esdevenir successora per causa de mort d'una altra. [...]

Anunciar (quelcom que ha de succeir) per do profètic, per conjectura. Predir el futur.  [...]

Anunci del que ha de succeir. Tots els seus vaticinis s'han complert. [...]

Anunciar el que ha de succeir. Molts havien vaticinat un cataclisme que no arribà a produir-se. [...]