FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afegit a la fi. Afix que segueix un radical o un mot i que alhora pot estar seguit per altres afixos. Molts noms abstractes que designen qualitats es formen afegint el sufix -or als adjectius corresponents. Un sufix àton, tònic. sufix nominal Sufix nominalitzador. [...]
El sufix -menta, igual que el sufix -ment, forma substantius que designen l'acció i l'efecte expressats per la base verbal. Per exemple:
Li ha agafat una emprenyamenta que no et vol ni veure.
Amb l'esveramenta m'he descuidat les claus.
Ara bé, cal tenir en compte que -ment és possible en tots [...]
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple:
Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
