Impedir la respiració (a algú). El fum era tan espès que els sufocava. Feia una calor que sufocava. Apagar, extingir. Sufocar un incendi. Sufocar un tumult. Fer sortir els colors (a algú) avergonyint-lo, fent-li retrets, mirant-lo insistentment, etc. Quan l'ha vist, s'ha sufocat. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

 [...]

Extingir per sufocació. [...]

v tr 1 [impedir la respiració] sofocar. 2 [extingir] sofocar, apagar, extinguir. Sufocar un incendi, sofocar un incendio. 3 [fer avergonyir] sofocar, sonrojar, ruborizar, abochornar.  [...]

1 v. tr. Impedir la respiració (el temps, l'aire); s'usa també com a pron.: ofegar-se. angoixar 2 apagar. 3 Fer sortir els colors a la cara. ruboritzar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de sufocar o de sufocar-se; l'efecte. Sensació sobtada de calor congestiva que puja al rostre, generalment amb enrojolament, calrada. [...]

v tr 1 [hacer perder la respiración] sufocar. 2 fam [causar emoción violenta] sufocar. 3 fam [avergonzar] sufocar. 4 fam [apagar] sufocar. Sofocar un tumulto, sufocar un tumult. 5 fam [un incendio] sufocar. v pron 6 [de calor] sufocar-se. 7 fig [ruborizarse] sufocar-se, ruboritzar-se. 8 fam [...]

v tr 1 asfixiar. 2 fig asfixiar, sufocar, ofegar. Este calor nos asfixia, aquesta calor ens asfixia. v pron 3 asfixiar-se. 4 fig asfixiar-se, sufocar-se, ofegar-se.  [...]

Fer morir impedint la respiració, escanyar, sufocar. [...]