Excessiva estima de si mateix amb menyspreu dels altres. La supèrbia és un dels set pecats capitals. Desig immoderat de la pròpia exaltació. Una persona carregada de supèrbia. [...]

f soberbia, orgullo m.  [...]

orgull. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Que té supèrbia. És un home superbiós. Que revela supèrbia. Paraules superbioses. [...]

Amb supèrbia. [...]

té orella no pot entonar. Fer que els tons (d'una pintura) s'adiguin. Tonificar . Vols una tassa de cafè? T'entonarà. Aquesta beguda entona. Agafar supèrbia, presumpció. Des del seu darrer èxit s'ha entonat de mala manera. [...]

, de nit, es confonen. Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència. Confondre els seus enemics. Déu ha confós la seva supèrbia. Que el cel et confongui! Desconcertar en la discussió deixant sense saber què dir. Avergonyir, especialment desconcertar la [...]

toquis Sensible, ploramiques. mirar algú de dalt a baix Mirar-lo amb supèrbia, amb menyspreu. mirar contra el govern Mirar guerxo. no mirar cap ni cara No servar respecte a ningú. no mirar la cara a algú Tenir-li aversió. Observar amb els ulls. Fer-se mirar la [...]

f 1 [qualitat d'altiu] altivez, altiveza. 2 [orgull, supèrbia] altivez, altanería.  [...]

f 1 [orgullo] supèrbia. 2 [magnificencia] sobergueria. 3 fig [ira] còlera, ira.  [...]