FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tavella d'algunes lleguminoses cultivades, com la mongeta, la fava o el pèsol. Mongeta tendra. Patates i bajoques. bajoca de moro Garrofer del diable. Malaltia del cuc de seda, que es manifesta després de la quarta muda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit monocarpel·lar característic de les plantes lleguminoses, de tavella dehiscent en dues valves, que conté llavors típicament diverses. Els llegums de la mongetera. Llavor continguda en aquest fruit. Llegums secs. Llegums cuits. Planta que té aquests fruits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la tavella (a un llegum). Fer trossos (una cosa) llançant-la violentament contra una altra, pegant-hi un cop o cops. Fa un sol que estavella. El cotxe es va estavellar contra un arbre. Les nostres idees s'estavellaren contra una oposició sistemàtica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So que es produeix xiulant. Des d'ací sento els seus xiulets. Els xiulets del vent. Les orelles em fan xiulets. Instrument per a produir un so agut semblant a un xiulet, en què l'aire insuflat ve a pegar obliquament contra la vora aguda de l'orifici de sortida. Tavella tendra de fava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit dels cereals, com el blat, l'ordi, el sègol, la civada, el blat de moro, etc. Conjunt dels fruits o llavors de diverses plantes alimentoses separats de l'espiga, de la tavella, etc. Baia d'un raïm, d'un penjoll de riber, etc. Llavor petita. Un gra de mostassa. Un gra de [...]