Fer tentines. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

Fer tentines. [...]

Fer passes vacil·lants, un boxejador, com a conseqüència dels cops rebuts en el transcurs d'un combat. [...]

v intr 1 [fer tentines] tambalearse pron. L'embriac avançava tot tentinejant, el borracho andaba tambaleándose. 2 [un convalescent, etc] hacer pinitos (o dar sus primeros pasos). 3 [un infant] andar a tatas p fr.  [...]

vacil·lar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v intr 1 p fr balancejar, balandrejar, oscil·lar. 2 [las personas] tentinejar, titubar, vacil·lar. 3 hacer bambolear sacsejar. v pron 4 balancejar-se, oscil·lar intr. La antena se bambolea, l'antena es balanceja. 5 [las personas] tentinejar intr, titubar intr, vacil·lar intr.  [...]

f pl andar a tatas p fr 1 [un niño] fer tentines, tentinejar, tastanejar. 2 [andar a gatas] anar (o caminar) de grapes (o de quatre grapes, o a quatre grapes).  [...]

v pron 1 trontollar intr, trontollejar intr. Esta silla se tambalea, aquesta cadira trontolla. 2 [bambolearse] balancejar intr, balancejar-se, oscil·lar intr, bransolejar intr, balandrejar intr. La antena se tambalea, l'antena es balanceja. 3 [personas] tentinejar intr, titubar intr, trampolejar [...]

peus. carranquejar, caminar movent amb dificultat les cames. vacil·lar(->) tentinejar o tastanejar, caminar insegur, vacil·lant, com un infant o un embriac. repeuar, començar, un infant, a fer el gest de caminar quan el posen de peus a terra. 2 barranquejar, caminar per barrancs [...]