Titubejar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr 1 [moure's oscil·lant] titubear, vacilar, tambalearse pron. 2 fig [mostrar-se indecís] titubear, dudar, vacilar. 3 fig [en parlar] titubear, balbucear, balbucir.  [...]

1 vacil·lar. 2 Fig. hesitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v intr 1 [oscilar] titubar, vacil·lar. 2 fig [mostrarse indeciso] titubar, titubejar, vacil·lar, hesitar. 3 [tartamudear] titubar, titubejar.  [...]

v tr 1 [en una subasta] licitar. v intr 2 [porfiar] pugnar, batallar, esforçar-se pron. 3 p fr [dificultad en explicarse] titubar, titubejar. 4 p fr [vacilar] vacil·lar, titubar, titubejar. 5 p fr i fig [hacer pucheros] fer el petarrell (o el bot).  [...]

v intr 1 p fr balancejar, balandrejar, oscil·lar. 2 [las personas] tentinejar, titubar, vacil·lar. 3 hacer bambolear sacsejar. v pron 4 balancejar-se, oscil·lar intr. La antena se bambolea, l'antena es balanceja. 5 [las personas] tentinejar intr, titubar intr, vacil·lar intr.  [...]

1 tremolar. oscil·lar titil·lar, dit esp. d'una llum. titubar, estar o caminar vacil·lant, com si hom anés a caure. palanquejar, íd. tentinejaro tastanejar, fer tentines o passos vacil·lants, com els d'un embriac. 2 Fig. hesitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v pron 1 trontollar intr, trontollejar intr. Esta silla se tambalea, aquesta cadira trontolla. 2 [bambolearse] balancejar intr, balancejar-se, oscil·lar intr, bransolejar intr, balandrejar intr. La antena se tambalea, l'antena es balanceja. 3 [personas] tentinejar intr, titubar intr, trampolejar [...]