FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels escòmbrids, de cos de secció circular, fusiforme, molt robust, que pot atènyer 300 centímetres de llargada i superar els 500 quilos de pes, amb el dors blau fosc, els flancs grisencs i el ventre argentat, amb el peduncle caudal prim, de vida pelà [...]
En l'àmbit de la gastronomia, quan es vol indicar quina substància es fa servir per conservar un aliment, s'utilitza la preposició en, i no la preposició amb. Per exemple:
M'agrada molt la tonyina en escabetx.
Avui menjarem peres en almívar.
D'altra banda, hi ha casos en què es vol fer [...]
Peix teleosti de l'ordre dels perciformes, de la família dels túnids, amb el dors blau fosc i el ventre argentat, de cos poderós, depredador actiu i amb la carn agradable i nutritiva que es consumeix fresca o en conserva. [...]
Peix teleosti, perciforme, de la família dels túnids, més gros que la bacora, d'unes dimensions fins a 2,50 m i 250 kg, amb el dors blau acer, els flancs grisencs, el ventre argentat, les aletes grogues i la carn rosada. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 moixama, tonyina assecada a l'aire, com l'estocafix. sorra, costat del ventre de la tonyina; és la part més estimada. 2 Fig. pallissa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
