Capgirar, tombar, (un receptacle) de manera que es buidi el seu contingut. Són vagonetes que es descarreguen trabucant-les. Han trabucat el tinter, i s'ha vessat tota la tinta. La Revolució Francesa va trabucar els valors de la societat. La tassa es trabuca i el cafè s'escampa [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

v tr 1 volcar. Vaig trabucar el tinter i es va vessar tota la tinta, volqué el tintero y se derramó toda la tinta. 2 [una balança] inclinar. 3 fig [paraules, lletres] trabucar. v pron 4 [equivocar-se en parlar] trabucarse.  [...]

v tr 1 [desordenar] desendreçar, capgirar, desordenar. Alguien me ha trabucado las fichas, algú m'ha capgirat les fitxes. 2 [confundir] confondre, prendre l'un per l'altre. Han trabucado los telegramas, han confós els telegrames. 3 [al hablar, cambiar letras, palabras] trabucar. v pron 4 [...]

1 capgirar, tombar. 2 (trabucar-sepron.) equivocar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Trabucar.  [...]

Acció de trabucar o de trabucar-se. [...]

Dispositiu de via que serveix per a trabucar les vagonetes i buidar-ne el contingut. [...]

felicitat. Trabucar, capgirar. Un estrat, presentar capbussament.  [...]

Que trabuca o serveix per a trabucar. Dispositiu mecànic que permet la descàrrega d'un vagó o d'una vagoneta d'un sol cop. [...]