Afectar (algú o alguna cosa) traient-lo del seu estat o disposició normals, habituals. Tragirar el cervell d'algú. Tragirar l'horari dels àpats. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

v tr trastornar.  [...]

trastornar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de tragirar; l'efecte. [...]

1 invertir. tragirar anagramatitzar, transposar en anagrama. 2 (En música) transportar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desarreglar desarranjar desajustar desorganitzar esgavellaro desgavellar desbaratar esvinçar tragirar trastornar desendegar desguitarrar desballestaro desemballestar desacordar desagençar desendreçar esbadinar(≠ esbadiar) desmarxar, destruir el bon ordenament o funcionament d'una cosa [...]

1 Produir una impressió en l'ànima. trasbalsar tragirar trastornar, afectar pregonament, especialment una cosa desplaent. emocionar impressionar commoure feriro colpir(fig.), afectar dolorosament o desagradablement. 2 Produir una cosa un efecte qualsevol en una altra. alterar, canviar, gravar [...]

forma, generalment en sentit pejoratiu. tragirar, canviar l'estat o la disposició habitual d'una persona. afectar, produir, una cosa, un canvi en una altra. Aquesta pèrdua afecta greument la seva situació. transposar, canviar l'ordre, esp. de mots, lletres, etc. traslladar, canviar de lloc [...]

. Desconcertar. Tragirar. Desarranjar. Desagençar. 2 (arranjar-sepron.). Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d'una situació difícil, per evitar un perill, etc. compondre-s'hoo compondre-se-les combinar-s'ho arreglar-se. No cal que l'ajudis: ja se sap arreglar tot sol. sortir-se'n [...]