Que passa o es transfereix de l'un a l'altre. Que té o selecciona un complement directe. Verb transitiu. Una oració, construcció, transitiva. Propi dels verbs que seleccionen un complement directe. Cal distingir els usos transitius dels intransitius. Que té el seu terme [...]

-iva adj 1 transitivo -va. 2 filos trascendente, trascendental. 3 gram transitivo -va.  [...]

El verb esperar, que s'utilitza habitualment en el sentit de 'restar en un lloc fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa', és transitiu i, per tant, regeix complement directe. Per exemple: Fa una hora que l'espero (i no Fa una hora que li espero). Tothom l'esperava ansiosament (i no Tothom li [...]

1 adj. Que passa o es transfereix de l'un a l'altre. transient transeünt 2 En gram.: actiu. Verb actiu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Semivariograma que posseeix un abast i un sostre dins del domini d'interès. [...]

Verb que normalment exigeix un complement directe perquè l'oració tingui un sentit complet. [...]

Qualitat de transitiu. Propietat d'un verb transitiu. [...]

Relatiu o pertanyent a l'ergativitat. Construcció ergativa. Llengua ergativa. Verb ergatiu. Cas de la declinació de llengües com ara el basc que caracteritza el subjecte d'un verb transitiu, per oposició a l'objecte d'un verb transitiu i al subjecte d'un verb intransitiu. Cas [...]

D'una manera transitiva, com a transitiu. [...]

Com a intransitiu. Un verb transitiu usat intransitivament. [...]