Fer canviar talment que sembli altre. Aquests fets trasmudaren les tristors en alegries. Les tristors d'ahir s'havien trasmudat en alegria. trasmudar la cara Mudar la cara. Experimentar una alteració total del color i de les faccions de la cara a causa d'una impressió molt forta [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr → transmudar [...]

v tr 1 demudar. v pron 2 demudarse.  [...]

1 Cp. transmutar. L'ètim de tots dos mots és el mateix, trasmudar és la forma popular i transmutar la forma erudita canviar. transformar convertir. Convertir el plom en or. transsubstanciar(terme usat esp. en la teologia catòlica) alterar 2 empal·lidir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

Acció de trasmudar o de trasmudar-se; l'efecte. Canvi, vicissitud. [...]

Trasmudar (algú) per tal que no sigui reconegut. Perquè ningú no el pogués reconèixer l'afaitaren i el disfressaren de pagès. Escriu-li disfressant la lletra. [...]

Canviar l'expressió de la fesomia després d'una malaltia, per un accident o afecte. [...]

v tr 1 [cambiar] trasmudar. 2 trasmudar. La cara demudada de ira, la cara trasmudada d'ira. v pron 3 trasmudar-se. Al oír aquellas palabras ella se demudó, en sentir aquelles paraules ella es trasmudà.  [...]

canviar, convertir. transmutar(la substància) trasmudar(la forma) afaiçonar, donar una forma a una matèria. elaborar(una matèria) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]